Registra't o accedeix per a guardar els teus accessos directes.
Pablo Álvarez posarà punt final a una trajectòria brillant al final d’aquesta temporada. L'argentí, que ja havia anunciat que no continuaria al Barça un cop acabés el seu contracte, ha confirmat en una entrevista amb els mitjans del Club que el 30 de juny tancarà definitivament la seva etapa com a jugador professional. L’anunci arriba a les portes de la Copa del Rei d’hoquei patins, una competició que afronta amb l’objectiu de gaudir al màxim dels últims mesos com a blaugrana.
Nascut a San Juan (Argentina) el 30 de setembre de 1986, Álvarez va debutar el 2001 al seu país abans de fer el salt a l’OK Lliga el 2005 amb el Liceo. A Galícia hi va jugar sis temporades (2005/06–2010/11) abans d’arribar al Barça, on es va consolidar com un dels grans golejadors de la seva època. En la seva primera etapa com a blaugrana (2011–2021) va conquistar 31 títols i es va convertir en el màxim golejador històric de l’OK Lliga amb 551 gols. Després de tres temporades al Benfica, el juliol del 2024 va tornar al Barça per iniciar la seva segona etapa al Palau i va ser quan aleshores va arribar i superar a la xifra rodona de les 600 dianes.
Ara, amb la Copa del Rei a l’horitzó i encara diversos reptes esportius per davant, l’argentí afronta els seus últims mesos com a blaugrana amb la voluntat de gaudir de cada moment abans de penjar definitivament els patins. En aquesta entrevista amb els mitjans del Club, Pablo Álvarez repassa la decisió de retirar-se, la seva trajectòria i tot el que li ha donat el Barça.
Afrontes la teva última Copa amb el Barça. Sents que aquesta serà més especial?
Sí, la veritat és que sí. Serà una Copa molt especial perquè no només serà l’última que jugaré amb el Barça, sinó també l’última de la meva carrera com a jugador professional. Fa poc ja havia anunciat que no continuaria al club perquè el contracte acaba al juny, però també volia explicar que a partir del 30 de juny acabarà la meva etapa com a jugador professional d’hoquei patins.
Ha estat una decisió difícil?
Sí, molt. Crec que ningú està preparat per donar aquest tipus de notícies. És el moment de fer un pas al costat, deixar que els joves continuïn pujant i dedicar-me a altres coses. També és moment de recuperar temps perdut, de tornar al meu país, a l’Argentina, a San Juan, i estar amb la meva família. He gaudit moltíssim de tot el que he aconseguit, però crec que també és el moment de tornar i estar amb els meus.
Ho tenies previst?
No, la veritat és que no ho tenia pensat. És una decisió molt difícil. Fa un parell de setmanes que la vaig prendre i fins i tot tenia pensat continuar jugant alguns anys més, perquè físicament em trobo bé. Però han estat un conjunt de situacions i, al final, he optat per prioritzar la família i recuperar aquest temps.
Com afrontes aquest tram final, amb més pressió o amb ganes de gaudir-lo?
Ho afronto de la millor manera possible. Soc conscient que és una decisió complicada, perquè ningú està preparat per a això, però alhora estic molt feliç i amb moltes ganes de continuar gaudint del temps que em queda aquí abans de retirar-me. Encara queden competicions importants, com la Copa del Rei, i acabo de sortir d'una lesió, així que intento estar el màxim per poder gaudir.
Ara que parles de la Copa... debuteu aquest dijous contra el Noia Freixenet, teniu ganes de revenja?
Sí. No només pel que va passar l’any passat en aquesta competició, sinó també per alguns partits recents al seu pavelló. Hi ha diverses situacions que hem viscut contra ells, però sempre dic que l’esport et dona revenja. Ara tenim una bona oportunitat per tornar al nostre millor nivell.
Aquesta Copa és una oportunitat per ampliar el teu extens palmarès...
Sí, és clar. Considero que he guanyat molts títols i em sento molt afortunat per tot el que he aconseguit, però continuo sent ambiciós i m’encantaria poder ampliar el palmarès. He tingut la sort de gaudir no només del Barça, sinó també d’altres clubs com el Liceo o el Benfica, als quals estic molt agraït. Però la major part dels títols els he guanyat aquí i és un orgull.
A banda de títols, que t'ha donat el Barça?
Jugar al Barça és un somni per a qualsevol esportista. Jo mai m’hauria imaginat arribar aquí. Sempre dic que, de petit, simplement jugava i gaudia de cada etapa. Tot s’ha anat donant gràcies al treball i al sacrifici. Un cop aquí vaig descobrir un club meravellós, no només en l'àmbit esportiu, sinó també a escala humana. He tingut la sort d’estar amb grans companys, amb un gran staff i amb molta gent del club que és increïble.
Has viscut dues etapes al club, series capaç de quedar-te amb una?
En la primera etapa vaig estar deu anys i sempre dic que acabo tornant aquí perquè és on he estat més feliç. És casa meva. Tinc molt d’afecte per aquest club i sempre el portaré al cor. A més, els meus fills han crescut aquí: hem plorat, hem rigut i hem gaudit moltíssim. Ells també són del Barça.
En què ha canviat el Pablo que va arribar amb 24 del que marxa ara amb 39?
No gaire. Jo diria que l’únic que ha canviat és l’edat. Ara tinc 39 anys i quan vaig arribar era molt jove, però la meva manera de ser no ha canviat. Sempre he intentat donar-ho tot, tant als entrenaments com als partits. És part de la meva essència i espero continuar així fins a l’últim dia que em tregui els patins.
Encara queden uns mesos, però com t'imagines el dia de la teva retirada?
És difícil imaginar-lo. Encara que hagi anunciat que em retiraré, costa pensar-hi. Però seria molt bonic poder fer-ho aquí, al Palau, amb el pavelló ple i compartint-ho amb tota la gent.
"Acabo tornant aquí perquè és on he estat més feliç. És casa meva. Tinc molt d’afecte per aquest club i sempre el portaré al cor".
Quin missatge els enviaries als culers?
Només paraules d’agraïment. Estic molt agraït per com m’han tractat sempre, pel suport incondicional i per l'afecte que he rebut. He intentat donar sempre el millor de mi mateix i he gaudit moltíssim marcant gols i celebrant-los en aquest pavelló tan especial.
Ara que estàs a punt de retirar-te i que com has dit vols deixar pujar a la gent jove, quin consell els donaries als jugadors joves que tot just comencen?
Que ho gaudeixin al màxim. No només en l’esport, sinó també en la vida, tot passa molt ràpidament. Han d’aprofitar cada oportunitat, treballar molt i donar-ho tot per aquests colors, perquè realment val la pena. El treball i el sacrifici del dia a dia són els que et porten a guanyar títols i a estar al més alt.
I finalment, si haguessis de definir la teva trajectòria en una paraula?
Somiada. Ha estat una trajectòria somiada. Vaig arribar molt jove a Europa, amb 18 anys, vaig jugar sis temporades al Liceo, després deu aquí al Barça, tres a Portugal i finalment he tornat al club que porto al cor. He donat el màxim durant tota la meva carrera i ho he guanyat tot, així que no puc demanar més. Però sobretot m’emporto la gent que he conegut pel camí, que és el més valuós.